Roger Bernat: “... si tu escrius una carta a la teva xicota, la teva xicota espera que la hi escriguis de pròpia mà. Si li escriguessis un poema de Shakespeare o de Calderón, segurament seria molt millor que el teu, però a la teva xicota no li agradaria tant. Aleshores, jo penso que el teatre és una carta d’amor, una carta d’amor que li escrius al teu públic, per tant el públic espera que l’escriguis de la teva pròpia mà, perquè parlarà d’una manera molt més clara de la realitat que ens envolta que no pas mediatitzat pels clàssics.”